(8)

Pàtria

e-book


El major fenomen literari dels últims temps, ara en català.

El dia en què ETA anuncia l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per

explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a

la casa on van viure. Podrà conviure amb els qui la van assetjar abans i després de l'atemptat

que va trastocar la seva vida i la de la seva família? Podrà saber qui va ser l'encaputxat que un

dia plujós va matar el seu marit, quan tornava de la seva empresa de transports? Per més que

arribi d'amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la

seva veïna Mirin, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat

i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar entre aquestes dues dones? Què

ha enverinat la vida dels seus fills i els seus marits tan units en el passat? Amb els seus estrips

dissimulats i les seves conviccions indestructibles, amb les seves ferides i les seves valenties, la

història incandescent de les seves vides abans i després del cràter que va ser la mort del Txato,

ens parla de la impossibilitat d'oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada

pel fanatisme polític.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.



4.6

8 valoraciones

Montserrat

3/8/2021

Quan Fernando Aramburu va publicar Patria el 2017, no em vaig veure en cor de llegir-lo. Tot allò que envolta ETA sempre m’ha colpit molt. Mai he vist amb bons ulls la lluita armada. I el meu contacte amb el tema, fins ara, només havia estat la informació que trobava als diaris pel que feia a atemptats terroristes. Després de sentir-ne parlar tant i per tanta gent, m’he decidit llegir-lo. Aquesta tarda l’he acabat amb força llàgrimes als ulls; amb el cor trancat i amb una gran tristesa davant d’una obra tant colpidora! Aramburu ens presenta els seus personatges amb els seus pensaments, lluites, dubtes, obsessions, derrotes... Cadascun d’ells dins les seves pròpies presons: físiques, mentals, ideològiques i , fins i tot, psicològiques. Paga la pena haver-lo llegit!!!